FILLS PREDILECTES DE TORRELLES DE FOIX
1. ETAPA D’INFÀNCIA, ADOLESCÈNCIA I JOVENTUT A TORRELLES DE FOIX.
Nascut el dia 26 de juny de 1946. Fill primer de l’Emili i la Montserrat. Germans: Pere, Emili, Imma.
– Escolà de tots els mossens des dels set anys (Mn. Bonet, Mn. Pou, Mn. Joaquim, Mn. Julià)
– Des de petit i sobretot en la adolescència i joventut va col·laborar en totes les activitats religioses, culturals, esportives del poble.
– Cantor i director de les caramelles. Col·laborador dels actes de la festa major des de muntar les llotges especials al casal, vendre confeti, entrades, actor de teatre i especialment dels pastorets “l’Estel de Natzaret”, jugador del club Torrellenc -no molt bo, però contundent- fins la participació amb el treball dels joves en el moviment de la JARC (Moviment de Joventut Rural Catòlica)
– Des dels 12 anys fins als 18 estudiant a la Conreria (Seminari Menor de Barcelona).
– Visqué amb dolor i consternació la mort d’accident de Mn. Salvador Pou que l’havia portat al seminari juntament amb l’Erasme Torrents i el José Luís Grande. El dia del funeral a Torrelles de Foix interiorment va decidir que ell recolliria la torxa que havia deixat Mn. Salvador com a capellà
– Durant els temps de vacances treballava amb el camió del seu pare que li permeté conèixer de prop ambients diferents de treball. Per la seva esquena varen passar molts sacs de 100 Kg. I de 70 i de 50, sovint estibats a 10 sacs d’alçada, a casa del “nen de Can carbó” de Sant Martí. En aquests períodes sempre va col·laborar en qualsevol servei al poble ajudant al seu pare, l’alcalde, i a la parròquia.
– Als 18 anys a causa d’una peritonitis per una operació d’apendicitis va estar a les portes de la mort a la clínica l’Aliança de Barcelona.
– Als 19 anys decideix començar els estudis al Seminari Major de Barcelona.
2. ETAPA DE SEMINARISTA, DIACA I VICARI A VILAFRANCA DEL PENEDÈS. TAMBÉ ARXIPREST DE VILAFRANCA.
Els darrers anys del seminari major (1969) fou destinat a l’aprenentatge pastoral a les parròquies de Vilafranca del Penedès durant els caps de setmana. Formava part de l’equip encapçalat per Mn. Frederic Ràfols, Mn. Ramon Boronat, Mn. Joan Vinyeta, Mn Josep Maria Balcells, Mn. Joan Ventura. També residien a Vilafranca com a jubilats el Sr. Degà, Mn. Tomàs Pujades i el beneficiat Mn. Maideu. Durant aquest període com a responsable de la Joventut
Rural Catòlica anava a reunions a Madrid, i participà en una trobada europea a Estrasburg (1970) anomenada REC 70 juntament amb altres nois i noies del moviment. En aquesta trobada va conèixer i es va adonar de la importància que havien tingut els fets del maig de l’any 1968 a França i que
han marcat els 30 anys del segle XX i encara avui d’alguna manera. A la trobada s’inicia un gran canvi en la comprensió del moviment de joventut. No només calia la conversió a l’Evangeli, sinó que calia canviar les estructures injustes del món. Fins i tot s’argumentava que calia incorporar com a
Mètode l’anàlisi marxista de la realitat. Cal recordar que eren els darrers anys de la dictadura i s’anaven configurant en la clandestinitat grups polítics i
sindicals. A partir dels canvis i de la situació política i social el moviment inicià una crisi. Consta en alguna publicació de Vilafranca que juntament
amb en Fèlix Sogas, primer alcalde democràtic de la Vila i en Fèlix Plantalech va participar en l’acte fundacional de l’assemblea de Catalunya a l’església de Sant Agustí de Barcelona. Preguntat per aquesta participació respongué que havia substituït el noi representat de la JARC que hi havia de participar per resguardar-lo en cas de detencions i represàlies. L’any 1970 fou ordenat de sotsdiaca a Barcelona pel Bisbe Ramon Torrella. L’any 1971 fou ordenat de diaca al seu poble de Torrelles per la festa de Sant Joan pel bisbe Campmany. Durant dos anys exercí de diaca a Vilafranca compaginant el servei amb un treball civil en unes importants bodegues, en una impremta i finalment a la cooperativa de fusters DEYCO. Un testimoni va manifestar que després de
treballar uns mesos a la bodega, quan la direcció i els propietaris ho varen saber, el varen acomiadar amb una expressió de l’encarregat: “ets més perillós que un sindicalista revolucionari, perquè no tens res a perdre i l’Església sempre esta a favor del treballadors”. A la cooperativa DEYCO hi va treballar mitja jornada fins que fou nomenat rector de Sant Sadurní. S’encarregà de controlar les compres i sobretot de l’educació cooperativa dels nous socis. Fou vicepresident de la cooperativa durant un temps. Aquesta experiència com a cooperativista el va convèncer que aquest model és el que harmonitza millor la justícia en el treball i la participació de tots. Com a anècdota cal esmentar que amb una colla de nois, amb la “rubia” -era una furgoneta del temps- de cal Gallemí varen fer un recorregut per Catalunya durant una setmana. Hi ha fotografies i els expedicionaris ho recorden amb goig. No han volgut explicar més aventures, perquè queden reservades a la memòria del grup. Fou ordenat capellà el maig de 1973 a la basílica de Santa Maria pel cardenal Arquebisbe Narcís Jubany i Arnau que feia un any havia arribat a Barcelona com Arquebisbe després de ser bisbe de Girona. Durant els anys de vicari tenia molt bona relació i treballà amb els joves, infants i moltes altres persones de la Vila. Alguns diumenges amb Mn. Frederic anaven al camp del
Vilafranca i sempre es preocupava del lesionats. En representació del rector de Santa Maria va formar part del patronat de l’Hospital, i com a vicari va atendre moltes persones ferides i famílies de difunts accidentats en la nacional 340, doncs encara no existia l’autopista. Cal esmentar que poc temps després de ser ordenat va viure amb gran dolor la mort en accident de tractor del seu germà Emili, al costat dels pares, germans i sempre molt acompanyat pel poble de Torrelles i feligresos de Vilafranca. Precisament aquells dies de juliol estava participant a les colònies de Penyafort. Fou fundador i encarregat de la capella de la Mare de Déu de Montserrat de l’Espirall, assumint també l’acció pastoral del barri, juntament amb una comunitat de monges vedrunes que vivien en un pis sindical que era d’ell (pagat per la parròquia) perquè era treballador. En aquell barri es
va anar constituint una comunitat cristiana vida i activa. També cuidava d’una comunitat que es reunia a l’església de Fàtima.
– Com a vicari de les parròquies treballava sobretot amb jovent, molt especialment monitors de colònies, campaments d’estiu amb joves, joves de la JARC, també de la JOC (Joventut Obrera Catòlica) però també ajudant als rectors en les celebracions i altres activitats de les parròquies. Assumí la responsabilitat de la preparació al matrimoni amb una bona colla de matrimonis.
– Contribuí a l’edificació de la casa parroquial actual al carrer de santa Maria enderrocant l’antiga vicaria.
– Durant dos anys fou escollit com arxipreste del Penedès, malgrat ser vicari de les parròquies de la Vila i no rector.
– En la marxa de la llibertat va contribuir a desconvocar la protesta pels detinguts que consistia en no iniciar la tronada de la Festa Major del migdia del dia 29 d’agost, negociant amb les forces d’ordre.
– Consiliari de l’agrupament escolta acompanyant els caps en les sortides, camps… Després d’una taula rodona sobre la pena de mort a l’església de Fàtima, organitzada pels escoltes amb motiu de les penes de mort del judici de Burgos, fou retingut unes hores per la Guardia Civil.
– També quan va mancar el professor de llatí a l’escola Montagut li varen demanar que acceptés de fer de professor mentre seleccionaven un nou “profe”
– A nivell social se sap que era l’encarregat de vigilància i seguretat de les reunions de l’assemblea del Penedès –en aquell moment totalment clandestines-; que va acollir en locals parroquials reunions sindicals, que va amagar en diferents llocs escrits de grups de la clandestinitat per
protegir persones.
– Potser cal esmentar que en l’afusellament de Puig Antich en representació de l’equip sacerdotal de Vilafranca va presidir una Missa a Sta. Maria, perquè a la Vila hi vivia un seu oncle i cosins, remarcant que calia pregar per tothom. Aquell dia al la sortida del funeral es ve fer la primera manifestació a la Vila.
– Fou director del setmanari Tothom després del Joan Anton Ventura assumint denuncies al TOP (tribunal d’ordre públic) i treballant pel futur emocràtic de la Vila.
– Durant aquest anys s’inicià el canvi polític al nostre país.
3. TEMPS DE RECTOR A SANT SADURNÍ D’ANOIA, ARXIPRESTE I VICARI EPISCOPAL DEL PENEDÈS ANOIA I GARRAF.
El cardenal Jubany el va nomenar rector de Sant Sadurní d’Anoia el mes de juny de 1980 substituint a Mn. Josep Mª Aragonès.
Durant 17 anys fou rector de la parròquia de Sant Sadurní d’Anoia, exercint la missió de celebrar, ensenyar, educar, regir i servir a les persones.
També durant anys es responsabilitzà de Monistrol d’Anoia, i del barri de Torra Ramona.
– A més del treball habitual del rector, cal notar l’activitat pastoral i social al barri de les Vivendes Vilarnau amb la junta de l’associació de veïns del barri. Durant anys, cada més es celebrava la Missa a la plaça, fins i tot amb neu un any per Nadal; oferint catequesi, reunions amb joves, amb un grup de matrimonis, cuidant sobretot les famílies més necessitades procurant que tinguessin el mínim necessari per viure. En un pis de la parròquia s’oferien classes, reunions de formació…
– Amb el grup de matrimonis –que es reunien cada mes- varen constituir una cooperativa per construir habitatges socials a un preu assequible per la manca d’habitatges dignes. Després de moltes dificultats es varen inaugurar 70 habitatges amb pàrquings l’any 1993.
– Fou fundador de l’associació de viudes de sant Sadurní, que formava part de la Federació de Viudes de Catalunya, amb vinculació amb la Federació de l’estat espanyol. L’associació es preocupava de l’assistència espiritual i cultural de les viudes, alhora que participava en les reivindicacions d’unes pensions dignes. Fou escollit durant alguns anys com a consiliari de la Federació Catalana d’associacions de viudes.
– Iniciador novament de l’agrupament escolta de Sant Sadurní.
– També cal esmentar les reformes a l’església parroquial i a la rectoria. I la responsabilitat i col·laboració amb la continuïtat de l’escola de música de la “llar” als locals de la parròquia.
– Quan podia per agenda anava al camp nou a veure el barça amb l’autocar de la Penya Blaugrana. També fou convidat a algun partit a sarià amb la penya espanyolista.
– En aquesta etapa el Dr. Jubany li va encarregar una ponència a l’Assemblea de cristians de la Diòcesi de Barcelona de l’any 1980 -1981, que reflexionava sobre la parròquia, els moviments i les comunitats de base.
– L’any 1990 el nou Arquebisbe de Barcelona Ricard Maria Carles el nomenà Vicari Episcopal del Penedès, Anoia i Garraf compaginant aquesta missió amb la de rector i la de director del CEP.
– L’any 1994 fou designat per participar com a ponent en el Concili Provincial de la Tarraconense.
4. DIRECTOR DEL CENTRE D’ESTUDIS PASTORALS DE LES DIÒCESIS CATALANES (CEP).
Des de l’any 1993 essent rector de Sant Sadurní fins l’any 2007 essent rector de Granollers i Vicari General fou director del Centre d’Estudis Pastorals de les Diòcesis Catalanes (CEP). Aquest centre d’estudis, de reflexió tenia com a missió preparar persones, capellans, religiosos i laics per exercir la missió de l’Església. Fou fundat després del Concili vaticà II per ajudar sobretot als preveres a assumir les orientacions conciliars i la seva aplicació a la pastoral. El Centre ho era dels bisbes de Catalunya i l’Arquebisbe de Tarragona n’era el president. Durant aquets anys el bisbe Francesc va recórrer moltes parròquies de Catalunya per oferir conferències i cursets.
5. RECTOR DE SANT ESTEVE DE GRANOLLERS, VALLROMANES, ARXIPRESTE DE GRANOLLERS, VICARI EPISCOPAL DEL VALLÈS ORIENTAL EN LA DIÒCESI DE BARCELONA.
L’any 1997 fou nomenat rector de la parròquia de Sant Esteve de Granollers al Vallès Oriental. D’aquesta etapa de rector d’una parròquia de 35.000
habitants es podrien dir moltes activitats. Caldria remarcar:
– La preocupació pels pobres i més vulnerables des del treball de Càritas parroquial i arxiprestal col·laborant en els inicis i consolidació del “Xiprer”, centre d’acolliment amb la taula parada cada dia pels qui ho necessitaven, repartiment d’aliments i altres ajudes.
– Membre del patronat de la fundació “Antònia Roura” per oferir residència als ancians més necessitats i sense recursos. Aconseguí pactant amb una institució religiosa una nova residència a l’Ametlla del Vallès.
– Membre del Patronat Fundació Hospital – Asil de Granollers que té la responsabilitat de l’Hospital de Granollers, referent a tot el Vallès. Des del patronat juntament amb l’alcalde i altres representants ciutadans va procurar perquè s’oferís a les persones un bon servei, vetllant també pels professionals de la salut.
– Promotor de la urbanització del Centre de Granollers amb l’enderrocament de l’antiga rectoria i construcció de la nova, afavorint així una renovació de la plaça de l’església molt necessària per la ciutat.
– Impulsor de la restauració de l’Església parroquial i d’un dels orgues millors de Catalunya fabricat a Alemanya.
– Durant aquesta anys fou arxipreste de Granollers i l’any 2001 el cardenal Arquebisbe de Barcelona Ricard Mº Carles el nomena Vicari Episcopal del Vallès Oriental continuant amb la responsabilitat de la parròquia de Granollers.
– El seu pare Emili, 25 anys alcalde de Torrelles, va anar a viure, primer a la rectoria i després de la intervenció a les dues cames a l’Asil de l’Hospital. També al cap d’uns anys la seva mare Montserrat va ser acollida a la residència de germanes de sant Josep de Granollers.
6. RECTOR DE GRANOLLERS, VICARI GENERAL DE PASTORAL DEL NOVELL BISBAT DE TERRASSA. DELEGAT D’ECONOMIA I PEL REPARTIMENT DE BÉNS DE BARCELONA A LES DIÒCESIS DE SANT FELIU I TERRASSA
L’any 2004 la Santa seu erigeix els bisbats de Terrassa i de Sant Feliu amb territoris de l’Arquebisbat de Barcelona. Mossèn Francesc queda incardinat al bisbat de Terrassa perquè Granollers i el Vallès Oriental passa al nou bisbat. Continua de rector a Granollers i també de Vicari Episcopal ara del nou bisbat. El bisbe Josep Àngel després de prendre possessió del bisbat de Terrassa el nomena Vicari General de Pastoral de la nova Diòcesis, Delegat pels assumptes econòmics i membre de la comissió de Transmissió de béns de Barcelona als nous bisbats. Durant quatre anys assumeix aquestes responsabilitats col.laborant en l’inici i la consolidació del nou bisbat.
7. BISBE DE GIRONA.
L’any 2008, el dia 16 de juliol, el Papa Benet XVI fa públic el seu nomenament com a bisbe de Girona i fou consagrat el dia 19 d’octubre a la catedral de Girona.
– Des d’aleshores ha tingut molt cura de conèixer i visitar les 400 parròquies de la Diòcesis en diverses celebracions i per diferents motius. Ha prioritzat
l’oferiment de la proposta de Jesús als joves, s’ha preocupat i molt de Càritas Diocesana. La seva missió és la de ser el Pare i Pastor, a semblança de Jesucrist, de la seva Diòcesis.
– Impulsor des de Càritas dels (C.D.A.S) centres de distribució d’aliments, a on els qui Càritas acull i acompanya van a buscar els aliments en la forma d’un supermercat, que en lloc de posar el valor en euros es posa en punts. Els punts són concedits depenen de les necessitats familiars. Aquests centres són fruit d’acords entre Càritas, Ajuntaments, Generalitat, Banc d’Aliments.
– Des de Càritas també s’impulsen projectes de formació i una cooperativa que dona feina i formació amb muntatge de bicicletes i distribució de mercaderies pels centre de la ciutat amb un vehicle elèctric dissenyat per la universitat.
– A Catalunya, en nom del bisbes, s’encarrega especialment del Patrimoni Cultural copresident amb el conseller de Cultura la comissió mixta Església – Generalitat pel patrimoni cultural. També amb els delegats del Patrimoni cultural de cada bisbat han iniciat “Catalonià Sacra” un programa de coneixement i visita de rutes del patrimoni accessible a internet, de formació especial pels guies turístics, de promoció del patrimoni eclesial a Catalunya.
– Tanmateix també en nom dels bisbes acompanya el treball que es fa als bisbats de Catalunya en relació als joves. Ha participat en les Jornades Mundials de la Joventut a Madrid i a Cracòvia. També va acompanyà el congrés internacional de “Pueri cantores” a Roma amb una breu entrevista amb el Papa Francesc.
– A la conferència Episcopal Espanyola és el responsable del departament de Turisme i temps lliure i membre del Consell d’Economia
Després del venerable bisbe Torras i Bages, mort fa 100 anys, És el primer bisbe fill del Penedès.
Durant tots aquesta anys ha seguit molt atentament la vida del seu poble de Torrelles i participant en algunes festes, activitats i sempre a la Festa Major.
S’ha esforçat per deixar sempre en un lloc meritori el poble de Torrelles.
ELL ES DEFINEIX:
SÓC UN CRISTIÀ, UN CAPELLÀ I ARA UN BISBE QUE S’HA ESFORÇAT PER ESTIMAR DÉU I LES PERSONES A SEMBLANÇA DE JESUCRIST EN L’ESGLÉSIA CATÒLICA.
NOTA IMPORTANT:
Aquestes notes han estat reunides per diverses persones de les parròquies i el bisbat de Girona, que per mitjà de moltes converses amb ell han anat desgranat moments de la vida, de la missió i activitats de l’actual bisbe de Girona Francesc Pardo i Artigas, fill de Torrelles de Foix.
Sobretot hem volgut remarcat la seva etapa en el Penedès.
Un membre de la comissió n’ha fet el resum.
FRANCESC PARDO ARTIGAS
Bisbe de Girona
