turisme i cultura

Torrelles de Foix és un poble envoltat sobretot per l’entorn natural, a l’oest hi trobem la riera de Pontons, afluent del riu Foix que passa per la localitat.
També hi trobem Les Dous, unes fonts amb 35 dolls envoltats per un gran salt d’aigua i un berenador on poder dinar i passar el dia. El punt més alt del terme és el Turó dels Quatre Termes on cada 11 de setembre s’hi renova una senyera.
Endinsant-nos cap a altres indrets del terme municipal, podrem visitar el Pèlags de Les Valls de Foix: un indret privilegiat envoltat de natura i gran bellesa paisagística.

Al municipi s’hi troba el Santuari de Santa Maria de Foix, patrona del Penedès.
Com a llocs d’interès a tenir en compte en una visita a Torrelles, cal fer esment a l’Església de Sant Genís, situada al mig del nucli i on s’hi troba el patró Sant Genís, els carrerons del casc antic, l’antiga Capella del Roser, i l’edifici de l’antic ajuntament.

Llocs d’interés

Edifici Antic Ajuntament

Edifici que dóna a la plaça de la Vila i al carrer Major,
antic seu de l’Ajuntament i ara Centre Mèdic i Jutjat de Pau. De la seva arquitectura en destaca la torre campanar,
amb cloquer i rellotge, el ràfec sobresortit i el coronament amb merlets triangulars.

ajuntament vell

Font de la Plaça de la Vila

La plaça major està presidida per una estàtua dedicada
a la memòria d’en Pere Farré Vallès, amb motiu de la inauguració de les fonts públiques, l’any 1909.
El conjunt, amb una pica de pedra per banda, té un pedestal damunt del qual s’alça una imatge de sant Pere,
amb les claus a la mà.

font_pl_vila

Les Gorges del Foix

El que és objecte de fotografies, des de les més professionals fins a la selfie del dia, són les Gorges del Foix. Es tracta d’un estany d’aigua que, si segueixes el curs de l’aigua del riu Foix cap amunt, et porta a uns petits salts d’aigua i a un petit llac que neix entre les roques, realment natural i encantador.

gorges_del_foix_01
gorges_del_foix_03

Casal senyorial dels Peguera

La família Peguera, senyors de Foix, va construir un casal senyorial al poble durant la segona meitat del segle XVI. D’aquest antic casal en resta només el recinte emmurallat, del qual en deuria formar part una torre de la capella del Roser. El casal ha desaparegut i al seu lloc hi ha un edifici modern, actualment dedicat al turisme rural. Sota aquest edifici es con- serven els soterranis de l’antic palau.
Els Peguera van accedir a la senyoria de Torrelles mitjançant el matrimoni de Guerau de Peguera i de Montbui amb Maria Agraïda de Cruïlles i de Vilafranca (segle XV) i dos segles després es van establir a Torrelles. L’any 1710, Guerau de Peguera i Berardo va ser nomenat per l’arxiduc Carles, primer marquès de Foix. La nissaga es va extingir amb la mort de Maria Manuela de Peguera i de Pedrolo, que va morir fadrina i deixà el seu pa- trimoni a les salesianes.

casa_senyorial_peguera

Capella del Roser

Va pertànyer a l’antiga casa senyorial dels Peguera, els senyors de Foix. La casa la van construir durant la segona meitat del segle XVI, mateix temps en què es va fer la capella, la qual van beneir l’any 1579. A més, se sap que aquesta servia de panteó familiar.
Tot i haver estat remodelat amb el pas del temps, és un edifici que conserva a una banda l’estructura arrodonida i atalussada de que probablement fou una torre de la fortificació.

capella

Abeuradors

Es tracta d’uns antics abeuradors que anys enrere tenien com a funció fer de safareigs públics. Són un dels elements més típics del poble i es troben adossats a l’antic casal dels Peguera, on hi ha la Capella del Roser explicada anteriorment.

abeuradors_03
abeuradors

Aqüeducte del rec

L’aqüeducte del que parlem es composava de cinc recs que recorrien tot el municipi, dels quals se’n tenen dades escrites des de 1754. Aquests, però, deurien ser construïts amb anterioritat, de manera que podem veure que són una antiga i preuada construcció pel nostre poble. Servien per portar aigua a camps i horts i, per tant, eren la font d’alimentació i treball de moltes persones.
Actualment, les visibles restes que es troben repartides pel poble són una bassa, un aqüeducte i alguna mina subterrània i, a més, hi ha horts avui en dia que encara es reguen amb part del rec original.

aqueducte_del_rec

Pont de rec

Pel que la història ens explica el pont del rec, antigament, era una via per transportar l’aigua als diversos molins hidràulics del poble. Aquests eren usuals durant el segle XIII, ja que van ser construïts per l’impuls que els monjos del Cister van fer de la colonització agrària. Els molins servien, en un inici, per a moldre cereal però, més endavant, també fan fer-se servir per fer oli i, fins i tot, per produir electricitat per Torrelles.
Així, doncs, la canalització de l’aigua a través del pont de rec era de gran cabdal per desenvolupar les tasques dels molins que servien a molta gent del municipi.

Pont del Rec

Esgésia de Sant Genís

L’església parroquial de Sant Genís es troba al casc antic del poble, en una zona tranquil·la i originària del nucli de Torrelles. Va ser construïda al segle XVIII, i al portal hi veiem que data de 1779, tot i que el temple va ser reformat al 1855 per l’arquitecte Josep Simó i Fontcuberta, i remodelat una altra vegada al 1923.
Té una única nau, amb volta de canó i un absis arrodonit. Té quatre capelles laterals per banda i a la façana hi destaca el campanar, el coronament mixtilini i la gran portalada, la qual està flanquejada per dos parells de columnes que sostenen un entaulament decorat amb gerros i amb la imatge del sant.
És en aquesta església on es celebra el culte cada diumenge i també durant dates senyalades com Pasqua, Nadal o el dia del patró, Sant Genís, del qual en rep el nom.

stgenis

Ermita nova de Santa Maria

Va ser la parroquial de l’antic municipi de Foix, en substitució de l’antiga església de Santa Maria, ara santuari, després que el seu rector, Josep Pallerols, fos assassinat (1892). Va ser construïda l’any 1893 al costat de la carretera de Sant Martí Sarroca a la Llacuna, prop del Mas Florit. És un edifici amb acabats de maçoneria, de planta rectangular, que inclou la rectoria. Té accés per la banda de llevant, on hi ha una porta de mig punt precedida per un porxo amb arcada diafragmàtica, de maó vist. Al capdamunt hi ha el campanar d’espadanya, de dos ulls.

capella_sata_maria_foix

Santuari de Mare de Déu de Foix

El Santuari de la Mare de Déu de Foix es situa en el lloc enlairat i muntanyós on, originàriament, hi havia el castell de Foix, datat del segle XI, i d’on sorgí el nostre poble.
L’edifici d’estil romànic d’una sola nau i amb volta de canó que, recentment, va ser restaurada. Al voltant de l’església encara es poden veure antigues ruïnes del castell de Foix, que va ser un estratègic enclavament de l’època Medieval. L’enclavament, que es troba situat a dalt la muntanya, ofereix unes espectaculars vistes, a les dues vessants, amb una panoràmica de la comarca del Penedès.
L’església de Santa Maria de Foix, que deu el nom a la Verge de Foix, patrona del Penedès, va ser la parròquia del poble fins l’any 1892. Quan l’últim rector, mossèn Josep Pallerols, hi va morir, es va traslladar la parròquia. Des d’aleshores aquest temple es va convertir en el santuari de la Mare de Déu de Foix, on cada Dilluns de Pasqua té lloc l’Aplec de Foix per a venerar-la.

foix_01
foix_09

Barraques i construccions de pedra

Als camps i les vinyes del nostre territori hi ha barraques de pedra seca, marges de pedra per molts camps de conreu i boscos. Són elements típics del nostre entorn natural i dels camps penedesencs, i eren obra dels mateixos pagesos.
Entre finals del s. XVIII i el s. XIX l’activitat de trencament de terrenys que no eren productius, coincidint amb la introducció de les arades de ferro per treballar el sòl va generar grans quantitats de pedra. Van ser aquestes pedres que es feien servir per a fer construccions de pedra seca –entre d’altres, pous d’aigua, marges de feixes, delimitacions de propietats i les barraques–.
Aquestes barraques es troben en moltes zones muntanyoses del Mediterrani i la forma de construir-les canvia segons la pedra i la utilitat de la construcció.
Quan hi havia èpoques de menys feina, els pagesos aprofitaven per a fer aquestes barraques de pedra seca prop de les parcel·les que treballaven i, així, asseguraven poder-se protegir d’un temporal imprevist. A l’hivern els protegia del fred i durant l’estiu per a descansar en hores de massa calor o, fins i tot, per a passar-hi la nit. A més, servien com a “magatzem” on tenir les eines.

A mitjans del s.XX hi va haver una generalitzada mecanització de les feines del camp i es va anar perdent l’ús d’aquestes barraques. Tot i que algunes han quedat en ruïnes, moltes es conserven i, fins i tot, han quedat protegides ja que són característiques de la zona i es demana que es cataloguin com a Be Cultural d’Interès Nacional ja que són part de la nostra història i cultura.

barraques_02

Can Soler de Secabecs

Can Soler de Secabecs, al barri de les LLambardes, és una masia del s.XVI que ha sofert varies ampliacions al llarg dels anys. Actualment,  està formada per un edifici central de planta baixa, pis i golfes. Adherits a aquest edifici es van construir pallisses, corrals i bodega amb trepitjador, premsa i antics cups pel vi.  A més a més, tenia aparell per fer aigua ardent, molí de pedra i premsa per l’oli.
El conjunt d’aquests edificis forma un baluard a on es poden veure, encara, les espitlleres per defensar la porta d’entrada.
Abans de la fil·loxera, el principal cultiu era la vinya i s’havien roturat totes les terres prop de la masia, arribant fins el Coll de la Barraca. Era tant gran la producció que esperaven obtenir que van fer construir dos bodegues grans de planta rectangular; una d’elles prop del edifici de la masia i l´altre idèntic, al costat de les cases de la barriada de les Llambardes, sota el Coll de la Barraca.
Actualment, la Masia de Can Soler de Secabecs, torna estar rodejada de vinyes de varietats blanques i negres, destacant el xarel.lo plantat a la cota més alta de tot el Penedès.
Lligat a aquesta masia, hi ha la llegenda sobre el Tió de Secabecs, a on a la part més antiga de la casa, si hi troba la xemeneia, llar de foc, i també la bodega a on, segons ens explica l’historia, el Soler de Secabecs va cavar al terra per descobrir el tresor.
Aqui teniu l’enllaç del Tió de Secabecs, per que conegueu la llegenda que se li atribueix a la Masia i al propietari del Mas de Can Soler.

cal_soler_sebasecs

Cal Turró

Camí de Rocavidal.
És una gran casa pairal que data del segle XVIII, tot i que hi han anat adherint algunes parts, posteriors a aquella època. Es troba a la zona de Bassons, ben a prop de la riera de Pontons i envoltada de camps de conreu, força vinya, i bosc. Es situa a dalt d’un turó, des d’on ofereix vistes al nucli del poble torrellenc. Tota la construcció –que consta de la principal i dues d’auxiliars–, guarda una mateixa estètica amb revestiment blanc i fusteries pintades de color verd fosc.

Cal Turró

Font Fregona

Camí de Plana de les Torres.
Centre sociosanitari, comunitat terapèutica privada amb més de 30 anys d’història i experiència, especialitzada en la modificació de la conducta, trastorns de personalitat, patologies duals i addiccions.
És una masia que consta de l’edifici principal –una planta i pis–, i de diversos cossos annexes adossats als costats. La trobem a la zona de La Plana de les Torres i el seu entorn és principalment bosc.

Font Fregona