Turisme i cultura

Torrelles de Foix és un poble envoltat sobretot per l’entorn natural, a l’oest hi trobem la riera de Pontons, afluent del riu Foix que passa per la localitat.
També hi trobem Les Dous, unes fonts amb 35 dolls envoltats per un gran salt d’aigua i un berenador on poder dinar i passar el dia. El punt més alt del terme és el Turó dels Quatre Termes on cada 11 de setembre s’hi renova una senyera.
Endinsant-nos cap a altres indrets del terme municipal, podrem visitar el Pèlags de Les Valls de Foix: un indret privilegiat envoltat de natura i gran bellesa paisagística.

Al municipi s’hi troba el Santuari de Santa Maria de Foix, patrona del Penedès.
Com a llocs d’interès a tenir en compte en una visita a Torrelles, cal fer esment a l’Església de Sant Genís, situada al mig del nucli i on s’hi troba el patró Sant Genís, els carrerons del casc antic, l’antiga Capella del Roser, i l’edifici de l’antic ajuntament.

BOTÀNICA – HERBES REMEIERES

Una secció on us volem apropar una mica més al món de les plantes remeieres, donant-vos a conèixer aquelles que es troben, més sovint, per les nostres terres.

Romaní Rosmarinus officinalis
Planta de la família de les lamiàcies

És un arbust mediterrani molt conegut pels seus usos culinaris i en medicina tradicional. En català, de fet, també se’l coneix pel nom de romer. Les seves fulles tenen glàndules amb olis essencials que fan que tingui una forta i fresca fragància i, així, és un gran condiment culinari de la cuina mediterrània.

romani

Farigola Thymus vulgaris
Subarbust de la família de les labiades

És la farigola al català oriental però, en català occidental, s’anomena timó. Al País Valencià, en canvi, és el Tomello, i a les Illes Balears la Frígola. Es tracta d’un altre aliment molt emprat per condimentar menjars de la cuina Mediterrània, ja que s’estén per tota aquesta zona fent formacions de matollars. Les seves summitats florides es fan servir, un cop assecades, com a remei.

farigola

Foixarda Globularia alypum
família de les globulariàcies

Petit arbust d’un màxim de 60cm d’alçada que creix en espais assolellats, boscos pocs atapeïts i garrigues seques, sempre en terrenys calcaris, al nostre municipi és ben usual, ja que és escassa a zones com el Pirineu i on el substrat és silici. És un altre cas de planta remeiera que actua en contra de l’excés de pressió sanguínia.

foixarda

Espígol o Lavanda
Lavandula angustifolia / Lavandula officinalis

De la família de les labiades
Aquesta planta té l’origen del nom en “lavo” que vol dir “purificar”, és perenne amb fulles lanceolades i inflorescència amb petites flors blavoses que formen una mena d’espiga baixa. Floreix a l’estiu, a partir del juny, i habita a terrenys calcaris i secs, pobres i on toca força el sol.

lavanda

Te de Roca
Jasonia glutinosa

El te de roca, te de roquer o te d’Aragó és una planta herbàcia, aromàtica, de la família de les asteràcies o compostes de tacte viscós. La trobem majoritàriament a l’Europa mediterrània i al Nord Àfrica. També la podem anomenar te de serra, te de bord o te de muntanya.
S’utilitza com a estimulant de les secrecions digestives en cas de falta de gana, digestió lenta o dificultosa, dolors abdominals i flatulències. Exerceix un efecte notable com a tònic amarg d’acció digestiva, pel que és probable que tingui un efecte estimulant sobre la secreció biliar i la funció del fetge.
Planta d’ús popular molt estès com a aperitiu, espasmolític, digestiu, anticatarral, antidiarreic, laxant (presa en dejú), hipotensor. En aplicació tòpica es pot utilitzar com a hemostàtica, antisèptica, antifúngica i antiinflamatòria. En algunes zones es considera una panacea.

640px-jasonia_glutinosa_-_montsec_-_ib-643_te_de_roca

CC BY-SA 4.0 Isidre blanc

Pericó
Hypericum perforatum

També anomenada Herba de Sant Joan, és una planta habitual de trobar al nostre municipi.
És interessant saber que té aplicacions medicinals diverses i que, principalment, són aplicacions de tipus tòpic o intern. La primera és degut a que té propietats antiinflamatòries, cicatritzants i antisèptiques i serveix per a curar cops, ferides i cremades.
Per altra banda, és antidiarreic, diürètic i, a més, amb propietats antidepressives de manera que s’utilitza per l’ansietat, la depressió lleu i les pors nocturnes.

perico

BOTÀNICA – BOLETS

En aquesta secció us volem mostrar una petita selecció dels bolets que podem trobar per les nostres terres.

Rovelló
Lactarius sanguifluus

El rovelló, esclata-sang, és un bolet de la família de les russulàcies.
Nom científic: Lactarius sanguifluus, del llatí lactarius: que té llet; sanguifluus: que raja sang.
Quan es talla, deixa anar una mica de líquid de color vinós que podria semblar sang o òxid (rovell). Els bolets més joves tenen el barret convex, però a mesura que creix, s’aplana i acaba en forma d’embut. El barret presenta en la majoria de les espècies cercles concèntrics d’un color més fosc. A sota, les làmines són fines i atapeïdes. En el peu, sol tenir-hi taques.

rovello

Rovelló d’obaga
Lactarius deliciosus

És un bolet de la família de les russulàcies. El seu barret té una mida de 5 a 15 centímetres de diàmetre, amb el marge involut en els exemplars joves. La cutícula llisa presenta cercles concèntrics de color ataronjat i vermellosos. Sovint presenta taques verdes, sobretot a les ferides. Les làmines inferiors són de color ataronjat podent presentar taques verdes.
El peu, de color blanc puntejat de taronja viu, fa entre 3 i 5 centímetres d’alt, i entre 1 i 3 centímetres de diàmetre.
El pinetell desprèn un làtex de color taronja i gust dolç, que el distingeix del rovelló (Lactarius sanguifluus), amb qui es confon sovint. En alguns indrets el rovelló d’obaga rep el nom de pinetell. Al Penedès el pinetell s’anomena a un altre bolet, el Suillus collinitus.

falti-foto

Pebràs
Russula delica

És un bolet que igual que el rovelló pertany a la família de les russulàcies. Barret de color blanquinós i amb taques marrons al centre. La vora és lobulada i corbada cap a la part inferior. És tòxic en cru però, un cop cuinat, és comestible (sobretot, els exemplars joves). No és molt apreciat pel seu sabor.

falti-foto

Pinetell
Suillus collinitus

És un dels bolets més freqüent a les pinedes de pi blanc de la nostra comarca.
Té un barret gros, i gruixut, de fins a uns 10/15 cm de diàmetre, a l’inici hemisfèric, després convexe i al final pla. Superficie brillant, i a la part inferior, plena de porus de color groc, que recorda una esponja. Amb peu vermellós a la base. És un bolet comestible de molt poca qualitat. Cal treure-li la cutícula i la capa de porus abans de cuinar-lo.

pinetell

Llora
Russula cyanoxantha

Barret carnós de color violeta, d’entre 5 i 15 cm. Peu de color blanc. La carn és blanca, carnosa i espessa. Part inferior amb làmines blanques, que es trenquen amb facilitat.
El seu gust primer és dolç, i més tard, una mica picant.

llora

Llenegall / llenega negra
Hygrophorus latitabundus

Barret de cutícula, llisa i viscosa, de tonalitats de color gris o marró verdós, habitualment, amb la part central més fosca. Heisfèric de jove després convex i finalment aplanat. A sota, làmines gruixudes i espaiades, blanques de jove i groguenques després. Peu robust, blanc i més gruixut al centre.
Carn i sabor suau, molt apreciat tant per guisats com per fer a la brasa.

llanega_negre

Morro d’ovella / Fredolic / Negret
Tricholoma terreum

Barret de 3 a 8 cm, color gris fosc de jove i després més clar. Barret soviny irregular, que al centre sobresurt, avellutat. Les làmines estan espaiades i són blanques o gris cendre. El peu es prim, fràgil i sovint llarg. Es un bolet tardà, que surt amb el fred, tancant la temporada boletaire. És trova habitualment formant grups nombrosos.

morros_d_ovella_03

Mare de rovelló / Carlet
Hygrophorus russula

Barret llis, rogenc, rosat i carnós. Làmines blanques i separades, de peu blanc i gruixut, tacat.
Millor treure la cutícula per comsumir. A la zona, no té massa importància a nivell culinaria.

mare_rovello_carlet

Peus de rata
Ramaria aurea

És un bolet en forma de corall, molt ramificat de color groc i ocre. De carn blanca i molt trencadís.
és difícil de diferenciar d’altres espècies molt semblants com el peu de rata bord, de color més blanquinós, que és tòxic i pot originar greus diarrees.

peu_de_rata

Llemanes / llengua de bou
Hydnum repandum

Barret de color ataronjat blanquinós. En comptes de làmines a sota, hi té petites agulles molt fràgils i del mateix color que el barret. El peu és curt, rugós e irregular.

llemena_llengua_de_bou

Bec de perdiu / Cama de perdiu
Chroogomphus rutilus

Habitualment, barret de talla petita convex, pell viscosa i de color marrón fosc / morat o marrón / vermellós. Barret en forma de campana quan es jove, i pla quan madura. Làmines gruixudes espaiades. Peu llarg, gruixut i sovint tort.

falti-foto